S’escapa la copa de la princesa
El Club Patí Manlleu no va poder posar la cirereta del pastís a una temporada extraordinària aquest cap de setmana. Els nois de Quim Casalí i Arnau Casanovas tenien per davant una semifinal i la final de la Copa de la Princesa a Alcoi. Els manlleuencs es van plantar a la final després de derrotar l’Arenys de Munt a la primera semifinal. Allà els esperava l’equip amfitrió, l’Alcoi, el campió del grup Sud i que també serà equip d’OK lliga la temporada vinent. El partit era una prova de foc pels jugadors manlleuencs, ja que s’enfrontaven al que ha estat dominador del grup sud, amb jugadors de moltíssim nivell i un pressupost molt més elevat que el de l’equip osonenc.
Tot i així, les coses van començar bé, pels quadribarrats ja que només de començar, Biel Pujadas va desviar un llançament d’Albert Bigas cap al fons de la xarxa. Havia passat només mig minut de l’inici del partit. El ritme era altíssim i els dos equips buscaven la porteria amb un joc directe i incisiu. Tant és així, que als cinc minuts l’Alcoi aconseguia empatar amb una rematada rasa de l’argentí Agus Domínguez. Al cap de només un minut, el veterà Pere Cañellas capgirava el marcador culminant un 3×2 molt ben conduit pels alcoians. Amb el resultat a favor, l’Alcoi va intentar calmar el partit i afluixar l’intercanvi de cops. El Manlleu va començar a acumular faltes i als quinze minuts de joc l’Alcoi ja disposava d’una primera falta directa que Gonzalo Pérez no podia transformar. Aquesta acció va tornar a donar ales al Manlleu i només dos minuts més tard Pol Molas guanyava l’esquena al seu defensa i rematava a plaer al segon pal per tornar a empatar el partit. Amb el 2 a 2 s’arribava al descans.
A la represa, la dinàmica va ser la mateixa. Biel Pujadas no va tardar ni dos minuts a tornar a donar avantatge al Manlleu, en una altra bona desmarcada al segon pal per rebre una gran passada de Pol Franci i empènyer-la al fons de la xarxa. El Manlleu cometia la quinzena falta de seguida, però Gonzalo Pérez tornava a topar amb Xevi Arcas. Tres minuts més tard, en un gran contraatac, el mateix Biel Pujadas afusellava de cullera a Marc Grau per posar el 4 a 2 al marcador. Quan semblava que el Manlleu podia fer una estocada definitiva, va aparèixer Ferran Formatjé per culminar un contraatac pels valencians i tornar a retallar distàncies. Amb el 4-3 l’Alcoi va disposar d’un penal que Arcas va tornar a aturar. Tot i així, Gonzalo Pérez tornava a empatar el partit a quinze minuts pel final pescant una pilota morta dins l’àrea. Al tram final del temps reglamentari els dos equips van desaprofitar una falta directa cada un. Primer Pol Molas, pel Manlleu, i després Ferran Formatjé per l’Alcoi. El partit va arribar a la pròrroga amb empat a quatre.
La pròrroga va ser de les que fan afició. Els dos equips van jugar amb la mateixa idea i no van renunciar a l’atac. Pere Cañellas va veure targeta blava però David Navarro no va poder transformar la falta directa. A la mateixa acció, l’Alcoi feia la quinzena falta i Dídac Alonso tenia la mateixa sort que el seu company instants abans. A la segona part de la pròrroga, un nou penal va servir perquè Gonzalo Pérez posés el 4-5 al marcador, resultat amb què es va arribar al final del partit i que va donar el títol a l’equip d’Alcoi.
