Els boscos de pi negre produeixen més bolets que altres d’espècies similars
Els boscos de pi negre produeixen més bolets que altres situats en cotes inferiors, com els de pi roig. Amb un número d’espècies similars, presenten un dels valors de productivitat i riquesa fúngica més alts de la conca mediterrània. A més, tenen pics de producció a finals d’estiu, un mes abans del que és d’esperar en altres hàbitats, si compten amb temperatures suaus i pluges. Així ho revela un estudi liderat pel doctorand de la Universitat de Lleida (UdL) Ángel Ponce. A la recerca han participat investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Unitat mixta de recerca CTFC-Agrotecnio-CERCA.
L’equip ha recollit dades durant 5 anys, entre 2015 i 2019, per descriure els canvis interanuals en la productivitat, la diversitat i la composició de la comunitat de bolets. Han detectat un total de 255 espècies, 17 de les quals pertanyen a la Llista Vermella d’espècies amenaçades. Una d’elles, està considerada com a vulnerable. Les dades indiquen que la productivitat mitjana anual és 21,60 quilos per hectàrea i any en pes sec.
Les conclusions de l’estudi assenyalen que la productivitat i la riquesa de les ectomicorrizes com el Boletus edulis, una de las més apreciades pel seu sabor i textura, són més altes a finals d’estiu, des de mitjans d’agost fins a finals de setembre. Les espècies saprotròfiques, com la gírgola, presenten més varietat d’espècies a mitja tardor, des de principis d’octubre fins a finals de novembre.
Aquest treball tenia com a objectiu analitzar la fructificació dels fongs en un “ecosistema arbrat d’alta importància”, ja que els boscos de pi negre només es troben en zones concretes del sud-oest d’Europa, a la part més alta de les muntanyes, formant la darrera línia d’arbres. Els investigadors els consideren “àrees ecològicament valuoses”. La pujada de temperatures a escala global que comporta el canvi climàtic podria afectar a aquests hàbitats i causar la seua regressió.
