La C-55 compleix mig segle d’història amb una eterna reivindicació
La C-55 és la carretera que uneix el Solsonès, el Berguedà i el Bages amb el Baix Llobregat. Es tracta d’una de les principals vies de la Catalunya Central construïda fa 50 anys i pensada per un trànsit diari d’uns 15.000 vehicles. Però ja fa anys que és molt superior. De fet, les dades indiquen que hi passen entre 30.000 i 40.000 vehicles al dia.
La UE reclama desdoblar a partir dels 20.000 cotxes, una reivindicació històrica del territori que, malgrat que en ocasions ha comptat amb el suport de totes les forces polítiques, no s’ha fet mai realitat. De fet, l’any passat el Govern va anunciar 50 MEUR per fer un tercer carril i descartava el desdoblament.
Ni la plataforma ni part del territori es conforma amb el sistema 2+1, que preveu la construcció d’un tercer carril, en sentit nord, en el tram entre Sant Vicenç de Castellet i Manresa.
Però segons el president del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernàndez, es tracta “d’un primer pas” i reconeix que el medi ambient és “un dels esculls” per tal que el desdoblament de la via sigui realitat.
En els seus anys més negres, la carretera registrava fins a una desena de víctimes mortals l’any, però ara el principal problema és la congestió diària. La mitjana que hi ha a tota la carretera evita els xocs frontals, però no permet avançar i, en cas d’accident, per petit que sigui, la carretera es col·lapsa fins que no arriben els serveis d’emergència.
L’enginyer Francesc Archs, de la Xarxa 7, un grup d’enginyers de la Catalunya Central que treballa per a la millora de les comunicacions al territori, subratlla que el desdoblament és una inversió que es necessita sí o sí per a un reequilibri territorial.
Des de la plataforma denuncien que s’estan fent desdoblaments a d’altres vies del país amb molt menys trànsit. En aquest sentit, asseguren que si no es fa a la C-55 és per falta de voluntat política.
El Govern va anunciar l’any passat que invertiria 50 MEUR en la construcció d’un tercer carril, en sentit nord, des de Sant Vicenç de Castellet fins a Manresa. D’aquesta manera, es descartava el desdoblament de la via.
