L’exrector de Sant Vicenç de Castellet s’enfronta a 48 anys de presó per estafar set àvies feligreses
La Fiscalia de Barcelona demana un total de 48 anys de presó per a l’excapellà i antic rector de la parròquia de Sant Vicenç de Castellet, David Vargas. Està acusat d’estafar almenys set feligreses d’edat avançada. Segons l’escrit, que ha avançat El Periódico i al qual ha tingut accés l’ACN, Vargas les va enganyar per quedar-se amb els seus béns, propietats i diners. A més, al text també se li imputa haver estafat les congregacions de les Carmelites Descalces i els Fills de la Sagrada Família. A Vargas se l’acusa d’estafa, furt, extorsió, apropiació indeguda i tinença il·lícita d’armes. La fiscalia però no només acusa Vargas, també tres persones més que considera col·laboradores. Entre ells, un altre religiós.
Es dona el cas que l’any 2013, l’any en què Vargas va ser expulsat del sacerdoci, el Tribunal Suprem ja va confirmar la condemna de tres anys de presó per haver simulat un casament entre una octogenària i la seva parella quan l’home ja havia mort, amb l’objectiu de furtar l’herència de la família del difunt.
El fiscal descriu com l’acusat, que vestia l’hàbit sacerdotal, va enganyar i aprofitar-se de les feligreses amb ànim d’enriquiment. Els va amagar el fet que havia estat expulsat i les feia enfrontar-se a la seves famílies convencent-les que deixessin tots els seus béns a l’Església, a través d’ell.
El ministeri fiscal assenyala com l’exrector va fer creure a una de les v víctimes que Hisenda l’havia denunciat i que un policia la vigilava, mentre li va prometre que ho arreglaria amb suborns. La dona, segons l’escrit, va acabar entregant-li quadres de pintors reconeguts, joies i brillants, així com fins a 150.000 euros.
També relata com va fer creure a una de les feligreses que els seus únics familiars la volien matar. Segons l’escrit, la va convèncer perquè demanés ser internada en una residència. A ell li va atorgar tots els seus béns immobles, entre ells el domicili que l’acusat va convertir en la seva residència habitual.
De fet, l’escrit assenyala com diverses víctimes li van deixar tots els seus béns. Una d’elles, a més, assenyala el text, va morir en estranyes circumstàncies, però l’acusat va manar que l’incineressin l’endemà de la defunció i malgrat que la dona havia expressat la voluntat de ser enterrada al panteó familiar.
