L’origen del cas Borràs bitllets falsos en un apartat de correus de Castellbell i el Vilar
El cas pel qual es jutja la presidenta de Junts, Laura Borràs, va començar al Bages i per casualitat.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha començat a jutjar aquest divendres la presidenta del Parlament suspesa per haver suposadament fraccionat contractes per afavorir un amic seu quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes del 2013 al 2017. La fiscalia li demana 6 anys de presó, 21 d’inhabilitació per a càrrec públic i 144.000 euros de multa per prevaricació continuada i falsedat en document públic amb l’agreujant de prevaler-se del seu càrrec.
Però tota la investigació va començar el novembre de 2017 a Castellbell i el Vilar, i per un error: una persona va rebre en el seu apartat de correus un sobre amb mil euros en bitllets falsos. Quan ho va denunciar als Mossos, es va iniciar una investigació que, per començar, va descobrir que aquests bitllets van ser dipositats a l’apartat 116, quan havien d’anar al 118.
Des dels jutjats de Manresa es va obrir una investigació per falsificació de moneda, primer, i tràfic de drogues, després, al destinatari dels diners, que havia de ser Isaías Herrero.
Laura Borràs no té cap vinculació directa amb aquest cas de falsificació de moneda i de tràfic de drogues, però sí amb Isaías Herrero. Tot i això, sí que va ser a mesura que els investigadors van anar estirant el fil arran d’aquest cas que es va acabar posant Borràs en el punt de mira del Suprem, ja que es van intervenir converses telefòniques i correus electrònics que parlaven de la relació d’Herrero i Borràs amb una presumpta adjudicació irregular de contractes.
