Rosalina Camps, de guardar vaques a l’Alt Berguedà a reconeguda retratista: “La fotografia és l’oxigen que em fa viure”
Tenia 15 anys quan la Rosalina Camps, nascuda a Bagà el 1931, va comprar la seva primera càmera de fotografiar. Ho va fer a mitges amb el seu germà i els hi va costar 150 pessetes. Autodidacta de formació, la Rosalina Camps va passar de guardar vaques a Massanés, a l’Alt Berguedà, a convertir-se en una fotògrafa reconeguda amb nombrosos premis estatals. No va viure mai de la fotografia, però subratlla que, als seus 92 anys, ho és tot per a ella.
Mare de sis fills, Camps no sempre tenia temps per aprendre la tècnica. No sabia què era el diafragma ni les velocitats, i sempre feia les fotos amb l’automàtic. De fet, ella mateixa descriu la seva tècnica de “flaca”. Rosalina Camps és l’exemple de l’entrada de la dona en un món, el de la fotografia, que a principis de segle encara era molt masculí.
La clau de la fotografia de la Rosalina Camps era el missatge de la seva obra.
Això la va dur a rebre nombrosos premis com ara els atorgats per Televisió Espanyola, Pérez de Rozas o Mundo Social. A tots s’hi presentava d’amagat per por a fer el ridícul. La primera fotografia premiada és de l’any 1958 i retrata un escolanet -que és un dels seus fills- quan tenia un any, vestit d’escolanet i amb el fons del campanar de la Seu. Al llarg de la seva trajectòria, Camps ha retratat multitud de persones i llocs, però destaca sobretot la seva família.
Ara Camps ha cedit tot el seu fons, amb més de 85.000 fotografies, a l’Arxiu Comarcal del Berguedà, amb les que s’ha organitzat una exposició que es pot veure fins el 21 de juliol.
