Sant Jeroni a Montserrat és un dels llocs on hi cauen més llamps de Catalunya
La professora i investigadora Glòria Solà, de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), ha estudiat 5 milions de llamps a Catalunya i 70 milions a Barrancabermeja (Colòmbia) registrats en els últims deu anys i la seva distribució. L’estudi identifica a Catalunya 148 Localitzacions de Llamps Recurrents (RLS), on cada any cauen diversos llamps núvol-terra, a una altitud de 2.400 metres de mitjana. Destaquen el cim de Sant Jeroni a Montserrat o la Torreta de l’Orri al Pallars Sobirà. El 13% de llamps recurrents impacta en edificis alts, aerogeneradors i torres de telecomunicacions i el 84%, en zones molt escarpades i a altituds entre cotes de 1.000 i 3.000 metres, majoritàriament als Pirineus
La investigadora de l’ESEIAAT, centre de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), desmunta la creença que un llamp no impacta mai en el mateix lloc dues vegades i crea el concepte de Recurrent Lightning Spots (RLS), o Localitzacions de Llamps Recurrents, en català, zones on cauen més d’un llamp núvol-terra a l’any. Segons l’estudi, cada segon 44 llamps núvol-terra impacten en algun punt dels 510 milions de km2 de la superfície de la Terra.
L’estudi, publicat a la revista ‘Journal of Geophysical Research’ i fruit de la tesi doctoral de Solà, mostra que a l’àrea catalana (uns 100.000 km2) s’han comptabilitzar 5 milions de llamps durant deu anys i a Barrancabermeja (Colòmbia), 70 milions. La diferència s’explica per la ubicació tropical d’aquesta regió, molt més activa en tempestes. L’estudi també determina que el 5% de les RLS a Catalunya es concentren a les rutes marítimes del Mediterrani. Les dades s’han recollit a través de la xarxa de detecció de llamps LINET.
En declaracions recollides per la UPC, Solà destaca que, més enllà de constatar científicament que hi ha llocs amb una incidència recurrent de llamps, el valor de la recerca “rau en l’interès que pot suposar per al sector de l’energia eòlica, les telecomunicacions, la distribució d’energia elèctrica i fins i tot per a les companyies asseguradores”.
