Tanquen les galeries Passeig 39 i Manresa perd una altra de les seves galeries comercials
Des d’aquest cap de setmana, Manresa ha perdut una altra de les seves galeries comercials.
Després de 30 anys han tancat les portes les galeries Passeig 39.
Els propietaris, que fins ara tenien una popular botiga de llaminadures, ja fa temps que han redirigit el negoci a la venta online i ara, els ha sortit una oportunitat de llogar tot l’espai a una gran cadena comercial alemanya.
Una altra etapa també la començaran la resta de botigues que NO tanquen i que es traslladen a d’altres locals de la ciutat.
A la capital del Bages, doncs, només hi quedaran dues de les quatre galeries que havia tingut la ciutat: son les de Manresa Centre, que te la meitat del locals buits i les de la Caixa.
Abans de tenir el local que té ara, l’Imma ja va veure tancar les galeries Olimpia
Així doncs, tot i que les dues galeries que queden resisteixen com poden, aquest model de negoci que va arribar a Manresa per assemblar-se a les grans ciutats europees, sembla que a la capital de Bages està hores baixes.
La botiga de llaminadures -que és tota una icona a Manresa- mantindrà l’activitat però sense l’atenció directa al públic i se centrarà a la venta online. Pel que fa a la resta de botigues que hi ha a les galeries es traslladen a d’altres locals de la ciutat.
Passeig 39 va néixer ara fa 30 anys, quan la família Fitó, emmirallada en centres comercials barcelonins com el Bulevard Rosa, que llavors eren símbol de modernitat i progrés burgés. Des dels seus inicis, les galeries han acollit diversos comerços.
De quatre a dues galeries, un model en declivi
Amb la pèrdua de Passeig 39, Manresa passarà a tenir només dues galeries comercials: les de la Caixa i les de Manresa Centre, que té la meitat dels locals buits. La ciutat havia arribat a tenir fins a quatre galeries, però l’any 2001 van tancar les de l’Olímpia, al carrer Guimerà. Un gran edifici de tres plantes que va ser ocupat per una gran cadena comercial de roba.
L’Imma López és una de les botigueres que va haver de tancar a l’Olímpia. Hi tenia una botiga i recorda que, allà, el negoci li anava “molt bé”. “Però va venir una gran , cadena, que ho compra tot, i ens van fer fora a tots”, lamenta. Ara fa 37 anys que té dos negocis a les galeries de La Caixa, una de les dues que encara resisteix, i assegura que la sort és que, en aquest cas, les galeries donen a quatre carrers i la gent les fa servir per fer drecera. “Hi ha molta gent de pas i més o menys sempre hem anat aguantant”, explica.
Les altres galeries que encara queden a la ciutat són les de Manresa Centre. En aquest cas, la meitat dels locals estan buits i resisteixen, sobretot, els comerços que estan a peu de carrer. El Manel Ruiz és propietari de dos dels locals. Ell es dedica a la reparació del calçat i la seva dona es dedica a fer arranjaments de roba. Fa 36 anys que hi tenen el negoci i han vist evolucionar les galeries: “Ho havia vist tot ple, amb comerços preciosos”, subratlla. Creu que, al final, la gent hi va perquè sap que allà hi ha un servei, i considera que el declivi de les galeries és el declivi del petit comerç en general: “De fet, si ajuntem les botigues que hi ha tancades al carrer dins d’una mateixa galeria es veuria igual de buit, el que passa que aquí estem tots junts en un mateix espai”, subratlla.
