Projecten una central hidroelèctrica reversible a La Nou de Berguedà
En aquest prats de muntanya del Pla de Clarà de La Nou de Berguedà, el grup inversor Capital Energy, dedicat, entre altres negocis, a la instal·lació de plantes d’energia renovable, preveu construir un embassament impermeabilitzat de 5,097 hectòmetres cúbics. Aquest pantà emmagatzemaria aigua de La Baells, embasament situat sota aquest altiplà. Aquest futur embassament de La Nou formaria part del sistema de la futura central hidroelèctrica reversible, la qual es situaria a la riba dreta de l’embassament de La Baells, aproximadament davant de l’embarcador de La Mata, a Cercs. La proposta es troba en fase d’avantprojecte. Segons el document al qual ha tingut accés Televisió del Berguedà, la central projectada tindria una potència de 539 MW i funcionaria utilitzant l’embassament de La Baells com a dipòsit principal. Un sistema de bombes pujaria l’aigua fins al nou embassament del pla de Clarà a través d’una canal de 4 metres de diàmetre. Només quan el preu de la llum sigui atractiu per obtenir el màxim benefici, es deixaria anar l’aigua cap a les turbines de la central hidroelèctrica a través d’una altre canonada també de 4 metres de diàmetre amb una pendent del 12% fins a l’entrada del pou d’alta pressió, on la canal s’inclina fins als 90º i baixa directament a les turbines amb força suficient per produir la màxima potència. En total el recorregut del doble sistema de canals seria d’uns 140,66 metres segons l’avantprojecte La llum produïda es faria passar per una nova línia d’alta tensió per damunt de l’embassament de La Baells fins a la subestació dels Emprius de Cercs, al costat de l’antiga central tèrmica. Si el projecte tira endavant, caldrà construir la nova central a la riba esquerra de La Baells, així com els pous de captació al mateix embassament i fer tot el sistema de doble canal per la cinglera fins al Pla de Clarà. L’avantprojecte no deixa clar com es realitzaria aquesta construcció. El mateix text desaconsella «l’excavació en caverna per la complexitat tectònica de la zona, amb la presència d’encavalcaments en els quals hi ha plaques de guix, karstificació i nivells freàtics». L’impacte ambiental per la construcció d’aquesta central hidroelèctrica reversible és elevadíssim. El mateix avantprojecte preveu remoure gairebé dos milions de metres cúbics de terra entre la bassa, les canalitzacions i la central hidroelèctrica. Els redactors del document admeten al mateix redactat que la construcció suposaria posar al límit la geologia del sistema. Proposen tres possibles ubicacions per l’embassament de La Nou. El pla de Clarà, a priori el que menys problemes presentaria, la zona entre el Pla Mitjà i els Plans de Marginet, i la Collada de Vinyoles La zona del Pla de Clara i tot el sistema, es situen en sòls qualificats de no urbanitzables, agrícoles de valor, forestal i àrea d’especial protecció. L’empresa s’escuda en que l’article 142 de la normativa del POUM de La Nou de Berguedà, d’usos permesos i prohibits en sòls no urbanitzables, permetria fer-hi la central perquè aquesta seria d’interès públic Pel que fa a l’impacte sobre l’embassament de La Baells, segons el mateix avantprojecte, la bassa superior utilitzaria entre el 5 i el 6% de les reserves d’aigua. Això provocaria que el nivell baixés entre un metre i un metre i mig, que s’alteressin els hàbitats hidrològics i fins que augmentés la concentració de contaminants a les aigües de l’embassament. De moment l’empresa ha iniciat la tramitació administrativa d’aquest avantprojecte als ajuntaments de Cercs i de La Nou així com a l’Agència Catalana de l’Aigua. Segons ha pogut confirmar Televisió del Berguedà, tècnics de l’ACA estan estudiant la viabilitat del projecte, igual com l’ajuntament de Cercs, al qual l’empresa ha demanat autorització per fer arribar la futura línia d’alta tensió per dur l’electricitat produïda fins a la subcentral dels emprius.
