Un estudi alerta de l’erosió causada per la Ultra Pirineu
El Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural ha publicat un article en el qual s’analitza l’erosió causada per la Ultra Pirineu al Parc Natural Cadí Moixeró. Els autors de l’informe, vinculats a la Universitat de Girona, conclouen que els efectes no son significatius tot i recomanar actuar i prevenir l’erosió en determinats punts. Des del Parc Natural defensen l’esforç de la Ultra per reduir l’impacte sobre el parc i la consideren una cursa modèlica
Un dels efectes d’impacte ambiental més evident de les curses de muntanya és l’erosió del terreny. Un article publicat a la revista de la Institució Catalana d’Història Natural analitza l’erosió causada per la Ultra Pirineu sobre el Parc Natural Cadí Moixeró. L’estudi, liderat per Josep Pintó Fusalba investigador del laboratori d’anàlisi i gestió del paisatge de la Universitat de Girona i Francesc Xavier Roig-Munar, del Grup de Ciències de la Terra del departament de Biologia de la Universitat de les Illes Balears, ha analitzat el recorregut de la Ultra Pirineu en 12 estacions de control de tipologies de sòl diferent; tarteres, zones d’aflorament rocosos i prats i colls de muntanya L’erosió detectada afecta a la compactació de sòls en totes les estacions analitzades, independentment de la coberta vegetal i els seus pendents. També han observat una pèrdua puntual de la qualitat del sòl i en conseqüència, una afectació directa a la vegetació i una disminució puntual de la capacitat d’infiltració. A les tarteres s’ha detectat un enfonsament i desplaçament de massa per reptació, mentre en zones d’afloraments rocosos i prats l’erosió és mínima. Als colls de muntanya analitzats, Pendís, Escriu i Bassotes, s’ha detectat un desplaçament mitjà admissible, segons els investigadors, així com un encaixament en els marges associats al camí, amb desplaçament i acumulació de graves fent més irregular el perfil amb pèrdua de sòl a la part alta i acumulació de descalçament a la part baixa. També han detectat un descalçament de la secció associada a l’increment de marques de bastons exercint efectes erosius. Les conclusions de l’estudi son força magnànimes amb la Ultra. Segons els investigadors, els efectes erosius no poden ser atribuïbles del tot a la cursa i n’atribueixen l’autoria a les activitats ordinàries anuals, perquè la xarxa de camins s’utilitza per diferents activitats i intensitat. Les erosions provocades per la cursa científicament demostrables son la compactació del sòl amb petites pèrdues, trasllat de graves i l’acceleració de processos de reptació de les tarteres i descalçament de talussos associats a camins encaixats sobre sòls per impacte dels bastons. En tot cas, segons els investigadors, es tractaria d’erosions lleus. Segons Jordi Garcia Petit, director del Parc Natural Cadí Moixeró, la cursa ha fet un esforç per corregir tendències i ser menys agressiva amb l’entorn
Els autors de l’article conclouen que els punts que presenten més valors d’erosió son Coll de Pal, Niu d’Àliga, Torrent del Forn, Tartera del Cabirol i Coll d’Escriu. En el cas de la Tartera i Niu d’Àliga, la presència de senders consolidats afecten de forma continuada el sistema, ja de per sí fràgil i inestable. Els investigadors admeten que si bé l’erosió és poc significativa i corregible, alerten que podria evolucionar cap a processos irreversibles i per això, recomanen corregir i gestionar la zona tant durant la cursa com la resta de l’any.
