Al Bages el bàsquet és molt més que bàsquet
L’empremta que el fins ara jugador del BAXI Manresa Chima Moneke ha deixat entre l’afició del conjunt bagenc serà, de ben segur, inesborrable. L’última acció DE MONEKE abans de marxar de Manresa va ser sortejar unes vambes per twitter i dirigir-se directament al domicili dels aficionats com a gest per agrair l’estima que ha rebut de la gent.
El gest és inèdit de per si i les persones guanyadores van rebre a Monke a casa seva amb la mateixa ilusió i nervis que que qualsevol nen rebria al rei Baltasar la nit de Reis.
Però a casa de la Rosa Maria Valentín la visita de Moneke va significar molt més que un gest inèdit. L’Iu el nét de la Rosa Maria va ser un dels guanyadors. El tiet de l’Iu, el Pol Larroya, va deixar-nos fa quatre anys. El Pol patía una malaltia extranya i la seva esperança de vida va ser més curta del que és habitual. Per al Pol anar a veure el TDK Manresa era una passió. Tant que fins i tot l’equip del moment, entrenat per Ricard Casas i en el que hi havia jugadors tant nostrats com Singla, Peñarroya o Laviña, van arribar a fer-li un homenatge i li van regalar una samarreta amb el nom de Pol a l’esquena.
Al garatge de Casa seva el Pol hi és ben present a través de fotografies o una samarreta que va signar Chichi Creus i que a través del bar La Pineda va anar a parar a les mans del Pol, que no es perdia ni un sol partit. Sempre acompanyat dels seus pares per les dificultats de mobilitat que li provocava la malaltia.
L’Arribada de Moneke i la seva sabatilla a casa de la familia es va viure com un homenatge improvisat, però molt sincer, cap al Pol i és que l’acció de Chima Moneke d’acomiadar-se de Manresa tot visitant domicilis de la ciutat amb l’excusa de regalar una sabata és una extraordinària metàfora del jugador en agraïment a la ciutat. És un altre dels gestos que farà que la 21/22 sigui inoblidable. I és, en definitiva, una demostració més de que el bàsquet, a la capital del Bages, és molt més que bàsquet.
