El Baxi acomiada una temporada màgica i inoblidable
Encara no eren dos quarts de vuit del vespre i l’exterior del pavelló del Congost ja estava ple de gent vestida de vermell expectant a la crida que la junta directiva del BAXI Manresa va fer per acomiadar la 21-22. Una temporada màgica i inoblidable.
S’obren les portes del pavelló i nenes i nens corredisses per accedir i tenir un bon lloc per veure el comiat dels seus ídols.
Durant una hora corrues de nens i nens, i no tant nens i no tant nenes, es fotografien amb l’equip. El quim Alberch fotògraf del club i el Gus Carrasco, de Xiulet final, afinen la seva extraordinària punteria amb la càmera i inmortalitzar cares d’alegria de les criatures al costat dels seus ídols. El pavelló és ple de famílies, de nens i nenes i Comença l’espectacle!
Presentació de jugadors i cos tècnic, un a un. No fallen. Els discrets, feliços, però discrets, i els balladors en la seva línia, això sí, mobil en mà, Ells també volen immortalitzar el resum d’una temporada inoblidable. Tot això mentre s’emeten videos en una pantalla de leds instal·lada al bell mig de la pista.
Menció especial per a Rafa Martínez, en el que serà la seva última presentació com a jugador de bàsquet professional. Fins i tot la gent de la penya Fora Dubtes li fa un regal especial. El Rafa, en el seu parlament explica que jugar al Congost és extraordinari.
De cop i volta i amb el permís dels mestres de cerimònies Jordi Callau i Eduard Font, que des de fa 30 anys la veu del BAXI Manresa, apareix una llegenda viva del BAXI Manresa: Joan Chichi Creus, un dels grans protagonistes d’aquella lliga inoblidble del 98. És ell qui li dóna el trofeu a Chima Moneke que el reconeix com a un dels cinc millors jugadors de la fase regular de la lliga ACB.
El públic sap que Chima no seguirà vestint la samarreta vermella, però aprofita per enviar-li missatge.
És el torn del president, en Josep Sáez, que agraeix i agraeix i es felicita per veure la graderia plena i amb molta quitxalla. Es lamenta per no haver aconseguit la victòria a Bilbao, però felicita a l’afició.
També parla l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, que en la recta final del seu parlament parla de la necessitat de disposar d’un pavelló ampliat i renovat.
Jordi Callau demana al públic que canti, bufandes enlaire, l’himne del Baxi Manresa, però els jugadors reclamen una treva abans del càntic: toca mantejar en públic a Rafa Martínez, l’etern jugador del BAXI Manresa i sense dubtar-ho, també toca mantejar a Pedro Martínez, l’entrenador.
I ara si, tothom comença a cantar l’himne del Bàsquet Manresa i Moneke, Bako i Ciscu no ho dubten ni un moment. Com han fet més d’una vegada aquesta temporada directes cap a la Grada Animació, saltar la quarta paret i cantar, a cor que vols, juntament amb els aficionats. Senzillament espectacular per tancar un acte suficientmen senzill i elegant i altament emotiu.
I quan semblava que tot acabava Luke Maye i igual que va passar dissabte amb el repartiment de sabates entre el públic, apareix carregat de bambes per repartir entre el públic i fer feliços als mes menuts.
S’acaba una temporada i mentre molta gent es pregunta què acabarà quedant d’aquest equip aquesta temporada altres ens preguntem: D’On surten tants parells de sabates per repartir entre el públic?
Ara si, punt i final a la 21-22, la temporada que ha semblat un somni, però que ha estat una fantàstica realitat.
