La limitació de la temperatura esdevé un maldecap per comerços i restaurants

Cambra de Comerç i Gremi d’Hoteleria veuen la nova norma “precipitada”
Tenir estius més llargs, més càlids ens sembla normal. Però el gran dubte i el que genera grans debats a les oficines, llars i escoles és la pregunta del milió, a partir de quants graus fa calor? Per respondre aquesta pregunta mil·lenària hauríem d’analitzar diversos factors com que el cos humà és a 37 graus de temperatura de mitjana. Científicament com a “calor” és a partir dels 27 graus, però depèn d’on visquis. Els nois en general són més calorosos i les noies ni més ni menys. El rècord de temperatura a la Terra més alt a la Terra es va registrar el 10 de juliol de 1913 a la coneguda com a Vall de la Mort, situada a Califòrnia (Estats Units), on es van assolir els 56,7 graus.
El decret llei per estalviar energia impulsat pel govern espanyol, i que té com a mesura estrella la limitació de la temperatura a 27 graus a l’estiu i a 19 graus a l’hivern, té com a objectiu retallar substancialment la factura energètica i de complir amb els objectius que marca Brussel·les.
Les limitacions no s’apliquen en els espais laborals com ara cuines o bars o qualsevol feina on els treballadors estan en moviment. En aquests casos, es respecta la normativa laboral que marca el màxim de temperatura en 25 graus. Sí que s’ha d’aplicar a l’administració pública, als comerços, als supermercats, als espais culturals com ara cinemes o teatres i també en estacions de transports. Tampoc han de regular el termòstat els hospitals, centres educatius i perruqueries i les habitacions d’hotel, que es consideren un espai privat.

Dificultats pels comerços i les oficines
Dos mesos després de l’entrada en vigor de la nova norma, segueix generant polèmica, especialment entre els negocis afectats. Des de la Cambra de Comerç de Manresa, la seva presidenta, Sílvia Gratacós, es mostra partidària d’emprendre accions per afavorir l’estalvi energètic. No obstant això, qualifica de “precipitada” la nova normativa.
Segons Gratacós, en el context actual, “les mateixes empreses i tota la gent que té negocis ja estaven fent un esforç important d’estalvi energètic per poder fer front a les factures, incrementades per la pujada dels preus dels subministraments”.
En declaracions al Freqüència, Gratacós opina que una norma com aquesta “no es podia fer d’un dia per un altre, encara que després van donar un termini perquè es poguessin adaptar tots aquests comerços”. No obstant això, reconeix que encara els consta de l’existència de comerços “que no han fet aquesta adaptació”. Sí que ho haurien fet, majoritàriament, les oficines, “on era més fàcil fer-ho”.

Hiverns a 19 graus
De la mateixa manera que a l’estiu, l’obligatorietat de limitar la temperatura als 27 graus van generar polèmica, els 19 de l’hivern no són una diferència.
Davant l’obligatorietat de mantenir els locals a 19 graus, Gratacós confia en el fet que es proveeixi de material als treballadors i treballadores “perquè no tinguin fred”. I és que recalca que “una activitat estàtica a 19 graus no és una temperatura de confort de Treball”.
En paral·lel, Gratacós apunta a les inversions que hauran de fer les oficines per poder complir amb el decret. “Caldran inversions per revisar tots els tancaments de finestres, intentar mantenir les portes tancades, intentar ser eficients per aprofitar al màxim tot el tema de poder calorífic”, posa com a exemple.
Des de la Cambra, Gratacós reconeix que el que més els preocupa és “el que ve darrere l’incompliment”. “Pot suposar unes sancions exageradament altes”, denuncia, tot recordant que la normativa “també els obliga a fer un control de les seves instal·lacions tèrmiques”.
Les sancions per no complir aquestes mesures energètiques oscil·len entre els 60.000 i 100 milions d’euros. Seran considerades infraccions lleus actes com “no apagar les llums dels aparadors, no tancar les portes o no regular la temperatura”.
Els 100 milions d’euros s’imposaran en casos “molt greus” i al mig estaran les multes “greus” de fins a 6 milions. Aquestes multes serien precedides per advertiments.
De moment, des de la Cambra estan recollint les percepcions dels afectats per veure “quines compensacions hi poden haver, encara que no creiem que n’hi hagi”, diu la presidenta, tot i que avança que “les exigiran”.

Queixes des de la restauració
Tot i mostrar-se a favor d’actuar contra el canvi climàtic, des del Gremi d’Hoteleria i Turisme del Bages, el seu gerent, Gerard Badia, lamenta que no s’hagi buscat el consens per prendre una mesura com aquesta. Badia denuncia el sobrecost que comporta pels establiments, que hauran de realitzar inversions, i en contrapartida, la inexistència d’ajuts. Tot plegat per un sector que comença a aixecar el vol després de ser un dels més castigats per la pandèmia.
Pel Gremi, els 27 graus continua sent una temperatura “alta”, com els 19 “baixa” tant pels treballadors com pels clients. En aquest sentit, en declaracions al Freqüència, el gerent lamenta que no s’hagin tingut en compte que les condicions climatològiques “no són les mateixes arreu”. Segons dades de l’estació meteorològica de la Culla de Manresa, en els darrers deu anys, de mitjana, els termòmetres s’han enfilat fins als 37,8 graus a l’estiu i han baixat fins als -4,1 a l’hivern.
El gerent del Gremi també posa l’accent en el fet que s’haurien d’haver tingut en compte les diferents especificitats abans d’implementar una norma com aquesta perquè “no tots els negocis són iguals”. “No és el mateix un bar, una cafeteria o un restaurant. Hi ha moltes realitats diferents i posar una norma tan única i tan unilateral, sense tenir en compte aquests matisos, fa que sigui molt difícil d’implementar”, assegura.
El Govern local està a l’espera dels ajuts estatals
Fonts de l’Ajuntament de Manresa expliquen que estan a l’espera de veure els ajuts que es puguin impulsar des de l’executiu espanyol. Paral·lelament, reconeixen que s’estan recollint impressions sobre la nova normativa en els diferents establiments afectats per veure quines són les seves necessitats.