Manresa tanca el Parc de l’Agulla durant tres setmanes per unes obres que obliguen a buidar el llac

Imatge insòlita al Parc de l’Agulla de Manresa. Durant tres setmanes el parc estarà tancat perquè els operaris d’Aigües Manresa hi puguin fer obres a l’interior. L’aigua que s’està buidant no es desaprofita, sinó que una part s’envia a potabilitzar, l’altra es distribueix cap als canals de regadiu de la zona i simplement s’evita que n’entri de nova. Feia dotze anys que el principal punt de captació de la ciutat no es buidava, tot i que llavors només es va treure aigua fins a la meitat i no es va tancar tot el parc. Aquesta operación de buidatge no es fa més sovint per no deixar Manresa sense reserva d’aigua crua.
Aquestes obres són la segona fase de la construcció d’un conducte que ha de permetre fer arribar aigua directament a la planta potabilitzadora de Manresa, sense la necessitat que primer vagi al llac de l’Agulla. Els treballs han d’ajudar a millorar la qualitat de l’aigua que arriba a la planta potabilitzadora, i també facilitar les tasques de manteniment habituals. La construcció de tres noves sortides al llac permetran renovar l’aigua en punts on ara normalment es quedava estancada.
L’accés de la població a l’aigua està garantida perquè els dipòsits de reserva d’aigua tractada que hi ha situats a Manresa i a les rodalies estan “al 100%”. Una operació com aquesta es fa en mesos com el gener o el febrer, perquè és l’època de l’any de menys consum hídric. ”
El parc s’ha de tancar per garantir la seguretat dels usuaris, però també de les obres, amb certa complexitat tècnica. Aprofitant el tancament, es farà un estudi sobre la fauna del llac i la seva gestió. És previst capturar el peixos que hi ha al llac i conservar aquelles espècies autòctones.
Ara per ara l’aigua que arriba a les llars de Manresa es capta del Llobregat i s’acumula a l’Agulla. D’allà, es canalitza fins a la planta potabilitzadora, i a partir d’aquí es distribueix no únicament a Manresa, sinó que també arriba als municipis veïns del Pont de Vilomara, Sant Salvador de Guardiola, Castellfollit, Sant Mateu de Bages, Rajadell, Fonollosa i Sant Joan de Vilatorrada. En total, es tracta d’una massa crítica d’unes 100.000 persones.