Exposició sobre les esquelles i la transhumància al Lluçanès
El Centre d’Estudis i Recursos de la Transhumància va obrir ara fa un any i trimestralment un programa d’exposicions i qüestions al voltant de la transhumància. En commemoració a l’últim esqueller de Catalunya, aquest trimestre s’ha dedicat als usos de les esquelles i la seva història.
Les esquelles són un tipus de campana que es lligava al coll del remat perquè els animals poguessin pasturar lliurement i que el pastor tingués clar on eren sense allunyar-se massa, però també servien com amulets.
D’esquelles n’hi havia de diferents tipus i classes, les grosses marcaven els camins ramaders i servien també perquè cada pastor pogués reconèixer les seves i no confondre-les amb les dels altres pastors. Un altre tret diferencial de les esquelles també eren els collars on es penjaven, que es feien de fusta de pi i es decoraven amb diferents motius.
Les esquelles representaven la joventut del pastor i mostraven l’orgull del seus animals, tenint cura de les combinacions de les diferents esquelles.
Una de les particularitats que es pot veure a la mostra són les esquelles que estaven fetes malbé i que es recollien en una fira per tornar-les l’any següent reparades.
Les esquelles també marcaven les èpoques de l’any. Un dels moments més importants era per Sant Isidre, el 15 de maig, en què es posaven les esquelles més grosses, que donarien pas a l’entrada de l’estiu. En cas de mort en una família, les esquelles més bones es retiraven i es vestia els animals amb campanes més senzilles que havien de lluir durant tres anys, els que durava el dol, com a homenatge al mort.
