Una troballa impactant al Castell de Besora
Ara fa vint anys, van començar les excavacions arqueològiques al Castell de Santa Maria de Besora, un indret que es creu habitat des dels segles III o II Ac i fins a finals del segle XIX. Aquest enclavament ajuda als arqueòlegs i als historiadors a entendre la història de les nostres comarques al llarg dels segles.
El turó on es troben aquests jaciments té dos grans blocs: el Castell i l’església de Santa Maria. Aquesta segona ja s’ha excavat i rehabilitat per garantir-ne la seguretat i l’accés dels visitants. Ara, les feines se centren en el castell, que era una casa gran de la zona.
Com a centre de vida i de poder, el castell de besora i la seva església actuàven com a parròquia, i és per això que hi ha moltíssimes persones enterrades, en una necròpoli que mostra com eren els funerals des d’abans del segle XI i fins al XIX.
Una de les troballes més recents i més rellevants va lligada amb l’àmbit funerari. Son tres cadàvers sepultats a la mateixa fossa i sense mostres de lesions ni violència. Això va fer sospitar als arqueòlegs i historiadors, i les sospites es van ratificar: Van ser víctimes de la primera gran epidèmia de pesta negra que va arrasar Europa i que va causar la mort a entre la meitat i dues terceres parts de la població.
Aquest jaciment continua actiu, i hi ha molts espais que encara no s’han excavat, però el proper objectiu és consolidar l’estructura del castell i entendre quins eren els espais que tenia. De moment, ja han trobat un dipòsit que podria estar lligat a un punt de col·lecta d’aigües freàtiques.
